Crònica del viatge de 8 representants d’entitats de custòdia catalanes a la República Txeca, publicada al C30 de juny.

Vuit representants d’entitats membres de la xct (AccióNatura, CERM, Rurbans, Nereo, Projecte Rius, Lo Trencalòs, Limonium i xct) hem pogut gaudir d’una setmana a la República Txeca per visitar experiències de custòdia. En aquest viatge ens han acompanyat en Vasek, en Homsa i en Petr del CSOP, la Unió Txeca per la conservació de la natura, i na Jana, la nostra traductora del txec.

El CSOP és una xarxa d’entitats conservacionistes txeques. La xct ja fa anys que manté relacions amb aquesta xarxa, i gràcies a diferents iniciatives, dos membres de la xct varen poder anar a Txèquia el 2006 i 5 membres del CSOP varen poder visitar Catalunya la tardor de 2008. A diferència de la xct, el CSOP aglutina tant les entitats de custòdia com altres tipus organitzacions ambientalistes. A més, dóna suport activament tant als membres com als no membres. En total hi ha unes 60 entitats de custòdia a tot Txèquia, de les quals només 40 en són membres. La principal activitat de les entitats de custòdia és fer-se càrrec de la gestió de les finques.

Durant aquests dies hem pogut visitar 12 entitats de custòdia de la República Txeca i conèixer la seva realitat socioambiental i política en matèria de conservació. El principal tret diferenciador és la encara vigent impremta del règim comunista; 20 anys després de la caiguda del mur de Berlín i de la revolució del Vellut (la transició txeca al capitalisme) hi ha molts problemes per identificar la propietat de les finques, amb les repercussions que això té a la custòdia. Molts acords no es poden dur a terme perquè se’n desconeix la titularitat i no es poden ni vendre ni llogar les finques.

Arran de la col·lectivització de la propietat, per una banda els txecs tenen un sentiment de propietat privada molt arrelat, fet pel qual es fa difícil arribar a acords de custòdia; això suposa que el preu del terrenys forestals (més preuats que els agrícoles) és el doble del que es paga a Catalunya. Molts dels espais adquirits per les entitats de custòdia han estat comprats amb fons d’una campanya engegada el CSOP per recaptar donacions de particulars (Misto pro prorody – Un lloc per a la natura). Per l’altra, les entitats de custòdia destinen molts esforços a recuperar tot tipus de tradicions (culturals, culinàries, pràctiques agrícoles i ramaderes,…) ja que l’expropiació va suposar una pèrdua del vincle identitari amb la terra.

Una altra característica particular dels txecs és la seva afecció per la botànica. Molts dels acords de custòdia tenen com a finalitat incrementar la biodiversistat de les espècies forestals o de les orquídies. És per això que la principal actuació de gestió que es fa a les finques agrícoles en custòdia és dallar manualment els prats per afavorir la floració d’orquídies i a les forestals fer estassades selectives als boscos per recuperar espècies autòctones després de l’explotació de l’avet. A més, també hem pogut visitar altres iniciatives de custòdia orientades a propiciar hàbitats per a les papallones, a restaurar pedreres i, fins i tot, al manteniment de zones verdes urbanes i de patrimoni cultural.

Malgrat les diferències ecològiques i socials, la custòdia a Txèquia i a Catalunya té molts aspectes en comú, com ara, la mateixa font d’inspiració i un sistema semblant d’organització. Ambdues parts veiem necessari continuar col·laborant, compartint, i, sobretot, creant sinèrgies per impulsar la custòdia del territori.

Agraïm de tot cor l’amabilitat i la disposició a l’equip del CSOP que ens ha acompanyat i a les entitats de custòdia que ens han ensenyat els racons més diversos del territori txec.

Article d’opinió sobre el viatge a Txèquia escrit per Eduard Soler de Limonium i publicat al C30 de juny.

No sabia exactament quina n’era la causa, però estava una mica confús i irritat. Potser era el sol de maig, intens i cremador encara en aquella hora de la tarda. Potser el fet de no saber desconnectar quan els nostres companys del CSOP parlaven txec, intentant mentalment i absurda destriar alguna paraula comprensible d’un idioma eslau absolutament aliè a les nostres arrels lingüístiques. Potser perquè era l’enèsima torbera que visitàvem i l’excitació inicial de veure tantes Dactylorhiza en flor s’havia esvaït entre el cansament acumulat.

Intentava trobar les raons del meu mal humor quan la vista se’m va escapar cap una verderola que s’havia posat tranquil•lament damunt del plafó interpretatiu que explicava l’acord de custòdia i la gestió establerta en aquell bonic trosset d’Europa Central. Aquell mascle preciós, de viu color groc, em temptava a treure el meu teleobjectiu i intentar fotografiar-lo. Vaig pensar, però, que com ja havia passat d’altres vegades durant el viatge, estava suficientment lluny com per què la fotografia fos prou dolenta, i suficientment a prop com per a que en el meu intent mostrés una certa mala educació cap a la noia que explicava com la gestió realitzada a les torberes també beneficiava moltes espècies de papallones.

Mirant-me de reüll la verderola, mentre escoltava amb sorpresa com els verns que, en el nostre país adoraríem en qualsevol ribera, eren allí considerats invasors de la torbera, me’n vaig adonar. El meu mal humor procedia de l’enveja. Sí, un sentiment tan primari i tan mediterrani. Enveja, pura enveja, davant del fet de que en cada espai que havíem visitat havíem vist plafons interpretatius de molt bona qualitat, plens de fotografies i dibuixos molt aconseguits, i suposo que amb una informació molt detallada, parlant a vegades de temes molt específics com els formiguers dels boscos, els rats-penats, les lamprees, les orquídies, les papallones, els prats de dall… I cap d’ells vandalitzat!

Punyeta, cada entitat de custòdia txeca explicava de manera oberta i senzilla, en els límits de l’espai on realitzava la gestió, els objectius concrets de la mateixa i les característiques de l’espai. I ho feia amb un d’aquells plafons que, a casa nostra, costaria entre 1500 i 2000 euros i duraria deu minuts, abans que algun dels nostres incultes conciutadans el ratllés, hi escrigués al damunt, l’arrenqués o el cremés. Un d’aquells plafons que, precisament amb l’excusa del vandalisme, manquen tant en els nostres espais.

No em vaig estar de preguntar-los-hi i els companys txecs van comentar que ells també en patien, de vandalisme. Que a l’antiga pedrera en restauració que havíem visitat a Brno havien hagut de canviar-los. Fixa’t, quin nivell de vandalisme, especialment quan aquell espai estava en un suburbi obrer de la ciutat més industrialitzada del país.

La verderola va aixecar el vol i es va posar a la branca d’una moixera uns metres més enllà. Allà, tranquil•lament, ens mirava amb aire interessat com si volgués participar a la discussió. Segurament algun company migrador que passés els hiverns més al sud li hauria comptat que al sud dels Pirineus hi ha uns espais naturals collonuts, però també moltes persones molt cafres.

Me’n vaig adonar que aquell país, com molts d’altres europeus, tenia un nivell cultural bastant més alt que el nostre. Es veu a la cura dels espais públics, al respecte pel mobiliari urbà i rural i en molts altres aspectes subtils i petits. Enveja, no de la gastronomia txeca, ni del clima txec, ni de la biodiversitat txeca – tan castigada com a tota l’Europa occidental – ni de la qualitat de vida, però sí de la cultura que permet que, els esforços de les entitats de custòdia per arribar a acords amb propietaris i administracions i gestionar petits retalls de natura, no se’n vagin en orris pel menyspreu general d’una població de nous rics, com la que tenim – i tenim el que ens mereixem – a casa nostra.

És que estam reajustant pressupostos. Ara això és complicat, ens han reduït la partida a aquest projecte. És que amb la crisi… Són algunes de les respostes que més surten de la boca de les empreses i de l’administració pública en demanar-los que col•laborin en iniciatives de custòdia. Per una banda, s’entén aquesta posició conservadora, que espera que bufin vents més favorables per arriscar els diners que ara tenen embolicats amb cotó fluix. Per una altra, ja ho diu la dita, qui no arrisca no pisca, i és que la paraula crisi, en xinès, té doble connotació: crisi significa perill però alhora també vol dir oportunitat. L’oportunitat que les empreses avancin cap a un model empresarial que integri a la vesant econòmica, aspectes socials i ambientals, a favor d’una empresa més responsable i sostenible.

Si ens aturem a observar de la natura potser quedem bocabadats amb com afronta les adversitats, com els sistemes naturals són capaços de tolerar pertorbacions sense col•lapsar i de reconstruir-se. I és que utilitzant aquest terme de resiliència, la crisi actual pot esdevenir una oportunitat única, tant per a les empreses com per a les entitats de custòdia o ambientals, per reforçar-se mútuament i establir un nou marc de relació, en què cooperar i crear aliances afavoreixi la conservació de la natura i els seus valors socials, culturals i ambientals. En altres paraules, adquirir la capacitat de preveure i planificar per al futur, d’adaptar-se als nous temps.

Aquest, si més no, és l’esperit amb el qual la xct afronta la crisi: seguir plantejant propostes i oportunitats perquè les empreses participin en la custòdia. En aquest sentit, el 4 de juny, tindrà lloc el segon Seminari Empreses d’acord amb la terra, com a continuació de la I edició Empresa i Territori celebrat el 2006.  En aquesta II edició esperem marcar el tret de sortida a un nou marc de relació entre empreses i entitats de custòdia orientat cap a un futur sostenible de la gestió empresarial d’acord amb la conservació del nostre territori.

Vuitè dia – 22/05/09 Avui és el darrer dia d’aquest intens i profitós viatge. Ens aixecam ben prest per aprofita el dia i anam cap a Praga, per visitar la seu central del CSOP. Quedam tots amb la boca oberta. És un edifici sostenible al bell mig de la capital txeca. La seu s’abasteix de energies renovables i el mobiliari i les portes i les finestres són de fusta de la regió explotada sosteniblement. Fins i tot i ha un jardí amb una bassa plena de calàpets que han arribat sols fins aquí. Aprofitam la visita per fer unes breus reflexions del viatge i per acomiadar-mos, sense abans agrair a en Vasek, en Homsa, en Pert i na Jana (que hauríem fet sense la nostra txeca catalana!) aquesta experiència increïble i inoblidable.

De camí a l’aeroport feim una visita llampec per Praga i visitam, si es pot dir així, els elements més singulars de la ciutat. En arribar a l’aeroport ens entra el cansament de cop i veiem més clarament que el viatge arriba al seu fi. Però, això no obstant, ens queden a la memòria totes les persones i experiències que ens hem anat trobant al llarg del viatge! Esperam poder-nos retrobar d’aquí poc!

Děkuji!

Setè dia – 21/05/09 Ja s’acosta el final del viatge però encara ens queden moltes ganes d’aprendre i de passar-nos-ho bé. La primera entitat de custòdia del dia té una finca just al costat d’on en dormit! No ens ho podem creure! No hem d’agafar el cotxe! L’entitat en qüestió és Cmelak, de la qual podeu visitar el web i entendre-ho ja que és en anglès. Aquesta entitat de custòdia no és membre del CSOP però col·labora amb la xarxa de custòdia txeca. Fa 6 anys que aquesta entitat està fundada però que treballen des de fa més de 15. El seu objectiu és recuperar la biodiversitat forestal en una vall on antigament hi havia farratge. Actualment tot són monocultius de Pinus sylvestris i Picea abies, espècies que tot i ser presents a la República Txeca no són pròpies d’aquestes zones, i, per tant, volen potenciar la presència de Fagus sylvatica i de Abies alba. Per gestionar la biodiversitat fan planten les espècies que volen potenciar i en lleven aquelles que no volen, en tanques d’unes 25-50 ha per evitar que els animals es mengin els plançons. Tenen conflictes amb els caçadors i amb conflictes urbanístics.

En aquesta mateixa finca visitam una font amb faigs centenaris que varen sobreviure al canvi d’ús del sòl que és hàbitat de més de 12 espècies de ratapinyades diferents. Han pogut preservar i gestionar aquesta zona gràcies a un projecte LIFE.

Poc després anam cap a la seu d’aquesta entitat on en Petr ens reb per explicar-nos altres línies de treball que tenen a banda de la custòdia del territori, com ara l’educació ambiental, la denúncia de la corrupció ambiental i el centre social per a mares amb pocs recursos.

Després de dinar en un pub típic txec anam cap a Liberecko on ens trobam amb l’entitat de custòdia Armilaria. Aquesta entitat es dedica fonamentalment a gestionar i preservar espais verds enmig de la ciutat o prop de zones urbanes. El primer lloc que visitam, Opicak, és un bosquet amb basses enmig d’un polígon industrial a prop de l’aeroport. Han pogut comprar aquesta zona gràcies amb els fons de la campanya Un lloc per a la natura. Els seus objectius són habilitar-ho per a que els ciutadans puguin venir a passejar, per a fer educació ambiental amb infants i gestionar les espècies invasores que hi ha. El segon lloc és un parc municipal on mitjançant la participació de voluntaris pretenen fer custòdia. Tot i que s’ens fa estrany que el que volen fer és més bé jardineria i condicionar aquest espai verd amb il·luminació, rampes, bancs…, és a dir es guien més per finalitats estètiques que no pas per les ambientals. El tercer lloc que gestionen és un rierol amb la presència de llamprees. Aquesta zona està amenaçada ja que s’ha fet una urbanització amb més de 200 habitatges. Estan pendents de si el municipi finalment protegeix aquesta zona.

I tornam cap a l’alberg per fer el darrer sopar tots junts i passar la nostra darrera nit a Txèquia.

Sisè dia – 20/05/09 Seguim la nostra ruta d’entitat de custòdia. Després d’haver passat la nit prop de la frontera amb Austria tornam cap a l’oest del país. Feim un parèntesi a la custòdia i visitam Karlovi vari, un balneari de la classe benestant russa durant el comunisme. Malgrat l’actual decadència del poble, manté l’espectacularitat i la imponència d’un poble que en el passat va ser residència d’estiu d’una classe social adinerada. El poble es caracteritza pels rètols en rus i pels edificis senyorials, i sobretot pel guèiser natural amb aigua que emana a 72ºC.

Seguim el trajecte fins a Malucine, on una entitat de custòdia amb el mateix nom té un acord amb una escola d’agricultura per a gestionar un jardí botànic. Aquesta escola seria equivalent a un centre de formació professional al nostre sistema acadèmic. L’originalitat de l’acord entre l’escola i l’entitat de custòdia ens sorprèn: l’entitat dirigeix les tasques de manteniment i s’encarrega de les feines més especialitzades (divulgació, retolació, recerca,…) mentre que els estudiant fan les tasques de manteniment més bàsiques de jardineria. El seu objectiu és impulsar la coexistència entre les persones i el medi local. Realitzen 3 tipus d’activitats diferents: educació ambiental dirigida a joves entre 15 i 15 anys, custòdia del territori i assessorament de bones pràctiques agrícoles i ambientals.

En Martin, el director de l’entitat de custòdia, ens acompanya a una verneda mixta amb pomeres de 25 ha. Fa poc que han arribat a un acord amb els propietaris, fet pel qual no podem veure signes de gestió. Aquestes pomeres es varen sembrar fa 60 anys i fa cosa de 20 es varen abandonar. El seu objectiu es recuperar el cultiu de les pomes i arribar a acords amb una licorera perquè utilitzi l’excedent de pomes mitjançant fons europeus.

Aquesta entitat de custòdia és una de les 20 organitzacions que col·laboren amb el CSOP però que no en són membres. A diferència de la realitat catalana de custòdia, el CSOP manté relacions estretes i finança projectes d’entitats de custòdia encara que no en siguin membres.

A causa del llarg viatge que ens espera avui no visitam cap entitat de custòdia més.

Després de 5 hores de viatge arribam a Pláně pod Ještědem, per passar la nit en un alberg als peus d’una pista d’ski, que ara ja no té gens de neu.

Mentre sopam, en Vasek, el nostre guia, xofer, i amic, ens explica com funciona el CSOP. L’oficina central es troba a Praga i compta amb 13 delegacions regionals, una per a cada regió. Les delegacions, com ja hem comentat en altres entrades, són entitats de custòdia que assumeixen aquest paper. El CSOP, a més de promoure la custòdia, fa educació ambiental i aglutina tot tipus d’organitzacions ambientalistes, de les quals només una sisena part fan custòdia del territori.

El CSOP obté els recursos econòmics de diferents fonts: 30% de les empreses patrocinadores, entre les que hi ha Transgas, una empresa txeca de gas, un 30% de l’estat, un 1% de les quotes de les entitats de custòdia membres, que paguen 12€ a l’any perquè el CSOP les acrediti mitjançant un sistema semblant a l’anglès, i la resta de fons provenen de projectes propis.

Tant membres com no membre poden sol·licitar un ajut del CSOP central de prop de 2000€ anuals, destinats a la pròpia activitat de l’entitat de custòdia que no es poden dedicar ni a la gestió directa ni a adquirir terres així com rebre assessorament tècnic i jurídic. A més, els membres es beneficien d’un projecte anomenat Misto pro prorody, que en català vol dir un lloc per a la natura. Una part d’aquest projecte és una campanya amb el mateix nom per recaptar fons mitjançant les donacions econòmiques de persones físiques per comprar terres.

I després d’aquesta conversa interessant comparant la realitat catalana i txeca ens anam a dormir, Dobrou noc!

Cinquè dia – 19/05/09 Ens despertam a l’ecocentre de Vlasim, on hem passat la nit i anam cap a l’oest de Txèquia. La primera aturada és l’entitat de custòdia de Radnice. Ens reb en Joseph, l’alcalde del municipi i membre de l’entitat de custòdia, amb un esmorçar ben complet que inclou les pastes típiques del país. L’edifici és una sinagoga que es va rehabilitar i ara s’utilitza com a centre cultural. L’entitat és la responsable de custodiar-la, així com de fer el manteniment de les zones verdes del municipi, que té prop de 1700 habitants. Gràcies a aquesta relació entre el consistori i l’entitat de custòdia, el poble coneix bé el CSOP i la seva feina, fet que no trobam en molts altres llocs de Txèquia.

Després ens dirigim cap a una zona que Radnice té en custòdia, Kamenec, un espai on tenen un acord per fer segada parcial beneficiosa per a les papallones. Aquesta finca ha estat adquirida amb els fons de la campanya Un lloc per a la natura del CSOP. Tot i que el paisatge en sí no és singular, ho gestionen per evitar la destrucció de l’hàbitat i per preservar les més de 30 espècies de papallones que tenen censades. Cal destacar l’acord que té aquesta entitat de custòdia: l’entitat cedeix la sinagoga a un grup de teatre com a local d’assaig i a canvi ells es comprometen a fer la sega de l’espai en custòdia voluntàriament.

Abans d’acomiadar-mos, en Joseph ens dóna records per a tothom que va conèixer a Catalunya a l’octubre.

Seguim el nostre trajecte cap a l’oest i arribam al poble de Vecklov, una localitat força turística en un fons de vall. Allà ens esperen els representant de l’entitat de custòdia Berkut. El seu principal objectiu és recuperar el paisatge regional i la cultura, ja que arran de l’arribada de nous vinguts a començaments del s. XX hi ha un desinterès general per part de la població per mantenir les tradicions.  L’entitat es va fundar el 93 i actualment és la delegació regional del CSOP. Malgrat que tenen moltes finques en custòdia, en destacarem només dues: un jardí botànic abandonat del s.XIX amb gran diversitat d’espècies locals i exòtiques i una zona on s’intenta recuperar la fructicultura.

La primera finca que visitam la tenen llogada a l’ajuntament per 50 anys amb opció de compra, si són capaços de gestionar-la correctament. Una zona la tenen en propietat i varen haver d’invertir una bona part del capital que tenien destinat a la gestió, ja que una empresa elèctrica la volia comprar a l’ajuntament i varen haver de pagar més del que tenien previst. Tot això fa que el jardí tengui un aspecte força descuidat, encara que en un futur breu esperen construir un centre d’interpretació i arrglar el jardí. Treballen conjuntament amb la universitat per conèixer millor com s’han adaptat les espècies exòtiques a resisitir al fred i compten amb la col·laboració de voluntaris per al manteniment de les plantes.

La segona finca en custòdia és una zona on antigament hi havia diversitat de cultius hortícoles i ara és tot monovarietal. Promouen la recuperació de l’activitat ramadera i de la biodiversitat dels cultius, per com no, afavorir la presència de papallones i la diversitat botànica.

Parlant amb ells, ens comenten els problemes que tenen encara 20 anys després de la caiguda del comunisme amb la propietat privada. Per posar-nos una mica en context, dir que la República Txeca formava part de la banda comunista d’Europa fins el 1989. Després de la caiguda del mur de Berlín, es va iniciar una època de transició anomenada la Revolució del Vellut. Durant aquest període es va intentar retornar la propietat privada mitjançant les escriptures de propietat conservades d’abans de la col·lectivització de les terres. Aquest procés no va ser del tot transparent i molts documents es varen perdre, fet que suposa que la propietat de moltes finques encara no està identificada, amb els problemes que això comporta, en especial amb la custòdia del territori.

Després de la conversa interessant d’història txeca, ens dirigim cap a la granja ecològica on passarem la nit i txecs i catalans compartirem la vetllada enrevoltant una foguera.

Quart dia – 18-05-2009 Avui deixam la regió de Moràvia, on fins ara hem estat visitant experiències de custodia. Moràvia, juntament amb Bohèmia, son les dues  principals regions de Txèquia, que es caracteritza pels seus boscos densos d’avet i, sobretot, per l’orgull que tenen els habitants per la seva beguda típica, l’slivovike.

Arribam a Vlasim,  a la delegació del CSOP en aquesta regió, l’ecocentre Vlasim. Aquesta entitat és una de les que té més membres de la República Txeca, al voltant de 200. Un edifici sostenible, des don el CSOP fa custodia a les finques de la zona i als parcs urbans, i també educació ambiental. El centre disposa de tot tipus de recursos per a l’educació ambiental, fins i tot un arboretum i una zona per d’assistència per animals ferits.

Just davant del centre hi ha un castell en un parc mes gairebé comparable en dimensions a la ciutat de Vlasim. El CSOP de la regió s’encarrega de fer-ne la custodia tant de les zones verdes com del patrimoni cultural gracies a un acord amb l’ajuntament. Com a tret interessant aplicable a casa nostra, cal destacar que aquesta implicació d’una entitat de custodia a la gestió d’una zona verda urbana ha fet que el poble conegués l’entitat així com el concepte de custodia.

Després anam a visitar mes casos de custodia d’aquest centre, en que la gestió de les torberes mitjancant la sega manual és la principal activitat. D’aquesta manera, s’afavoreix la biodiversitat de la flora. Per posar-nos en context, cal explicar que els txecs tenen molta afecció a la botànica i moltes iniciatives de custòdia tenen com a finalitat incrementar la biodiversitat de la flora local.

pd: volem demanar-vos disculpes per les faltes d’ortografia, pero els teclats són diferents als nostres, i sobretot donar-vos les gracies pels vostres comentaris. Salutacions a tots i totes elsque ens acompanyau en aquest viatge.

Tercer dia – 17/05/09. Sortim ràpid cap a Brno i pel camí ens aturem a una zona càrstica on es pasturen els vessants per afavorir la biodiversitat de la flora. Abans d’entrar a la ciutat visitem l’antiga pedrera Hády, on l’entitat de custòdia homònima porta a terme la restauració en col·laboració amb l’empresa que s’encarregava d’extreure la pedra. Fa una calor tremenda. A Brno dinem i visitem breument el centre de la ciutat, i una cripta estranyíssima del convent dels Caputxins on es mantenen nombroses mòmies de singulars personatges.

Ràpid, ens dirigem al sud-oest per arribar a les quatre a la seu de l’entitat de custòdia Chaloupky, que té un centre d’educació ambiental a una antiga casa de caçadors. En una preciosa tarda primaveral visitem una altra zona de torberes que és reserva comarcal i que gestionen en custòdia amb la col·laboració de voluntaris on fan sega a mà, i una zona de brugueres que pasturen amb ovelles. Després de sopar, ràpid realitzem la visita del centre d’educació ambiental en plena nit. Podreu estar contents! Treballem de sol a sol! Acabem la vetllada, que continua quan escrivim aquest text, martiritzant els nostres companys txecs amb una vetllada de cançó acompanyada de guitarra.

Esperam poder-vos contar més peripècies en breu!

Segon dia – 16/05/09. El sol surt a les 5.15, i no hi ha cortines. Així que ens despertam fàcilment, tot i l’esgotamnet. Esmorzem a les 8.00 h i ràpidament sortim caminant enmig dels boscos amb els membres de l’entitat de custòdia Kosenka. Kosenka és una entitat de custòdia que intenta presevar els boscos dels Càrpats Blancs en el seu estat originari, segons en Mirek, el responsable de la entitat, treballar per un bosc democràtic.

Visitem primer uns prats de muntanya que es pasturen amb ovelles i després un bosc madur d’avets i faigs, on ens expliquen la seva filosofia de no intervenir al bosc. El seu principal problema són els caçadors per una banda i els cabirols per l’altra. Una boira espessa i un plugim ens acomiaden dels Càrpats.

Junt amb en Mirek hi havia en Peter i l’Amelie, una parella d’arquitectes completament volcats a la preservació del medi. I dues dones, que no recordem els noms, però mentre estàvem visitant el bosc, meditaven.

Sortim en cotxe cap a Prostějovsko, on a la perifèria de la ciutat hi ha la seu de Iris, l’entitat local de la regió del SO de la República Txeca. Dinem molt bé a la seva sala de reunions. Ens han preparat un dinar de luxe, i com no, acompanyat del seu licor de prunes, Slivovice. Tot d’una després de dinar sortim per veure una de les iniciatives, la gestió d’una zona de torberes calcàries amb molta diversitat d’orquídies. Després anem a una fageda protegida per trobar una de les joies botàniques, l’orquídea Chipripedium calceolus. Després visitem un antic assentament celta al cap d’un turó on es manté neta l’herba per afavorir la flora calcària i termòfila

Sopem en un restaurant de la ciutat i arribem a l’allotjament d’aquesta nit, uns habitatges dels obrers soviètics dels anys 70 i 80 reconvertit en un hotel amb unes habitacions força peculiars. La majoria acabam la vetllada amb la felicitat de saber que el Barça és campió de lliga al bar de l’hotel.