AS TALL AS A GEORGIA PINE

Les depressions inundables són una característica molt comuna al llarg de la plana costanera del sud-est d’Estats Units. Aquestes depressions han rebut, col·loquialment i segons la regió, diversos noms, que es podrien traduir com a platges de Carolina, clots calcaris, enfonsaments amb xiprers o basses temporànies[1]. Malgrat la disparitat de termes, comparteixen característiques estructurals i funcionals, i destaquen per no estar connectades superficialment amb cap altra massa d’aigua. De manera similar al que succeeix amb les llacunes temporals mediterrànies (MTP) a casa nostra, és aquest aïllament geogràfic i la variabilitat dels seus hidroperíodes (moltes són efímeres) el que més contribueix a la seva biodiversitat. Paradoxalment, però, aquesta poca visibilitat (sobretot si els comparem amb altres ecosistemes aquàtics com ara grans llacs, rius o maresmes deltaiques) ha impedit un cert reconeixement social que es tradueix, a la pràctica, en la seva manca de protecció legal[2].

Malgrat que el que he tingut la sort d’anar a estudiar durant mig any, allà, són aquests singulars sistemes aquàtics i la fauna que els habita, aquí us parlaré d’un aspecte tant o més interessant, la connexió entre la seva conservació i el desenvolupament de la silvicultura, indústria tradicionalment molt implantada al sud-est americà i especialment a la gran plana on es troben, majoritàriament, les petites depressions inundables. En el cas concret de Geòrgia, no és estrany que el títol d’aquest escrit sigui, allà, una dita ben popular. Actualment hi ha més d’un milió d’hectàrees de forests (25 milions d’acres, segons el càlcul més recent) en aquest estat recobert majoritàriament per pinedes. Segons expliquen des de la facultat de recursos naturals de la Universitat de Geòrgia (Warnell School of Forestry and Natural Resources at UGA), la locomotora de la indústria fustera ha frenat –sobretot degut a la baixa demanda de fusta per a productes paperers– i els marges de benefici s’han anat reduint al llarg de les dues darreres dècades. Com a conseqüència, la gestió sostenible d’aquests forests, que entén els beneficis ecològics que suposen, ha anat prenent força.

La mateixa escola ha calculat el valor econòmic del 90% de la massa forestal de Geòrgia (és a dir, la fracció que està en mans privades), amb la xifra de 37.6 milions de dòlars, emprant un índex que valora, entre d’altres, la importància del bosc com a regulador/emmagatzemador d’aigua i l’interès dels hàbitats aquàtics (i biodiversitat associada) que s’hi estenen. Sota aquest nou paradigma, els propietaris forestals interessats en trobar un balanç entre conservació i rendibilitat poden comprometre’s a determinades pautes d’explotació i signar un acord de custòdia (ja sigui amb una agència governamental o amb una entitat no governamental dedicada a la custòdia). A banda dels incentius fiscals que obtenen els propietaris que signen acords de custòdia per a la conservació (aprovats pel congrés dels EUA, i aplicables a qualsevol estat), l’estat de Geòrgia ha estat un dels que ha anat un xic més enllà. Així, la seva assemblea general va aprovar un protocol d’actuació perquè, en cas que dins la forest objecte de custòdia hi apareguessin hàbitats amb espècies rares, amenaçades o en perill, es pogués arribar a un segon acord més concret, que inclogués objectius de conservació per part del propietari i ajudes fiscals addicionals per part de l’administració[3]. Aquest fet és especialment rellevant quan s’han identificat gairebé 200 espècies de plantes amb interès de conservació associades a les depressions inundables de la plana costanera (69 de les quals eren rares, amenaçades o en perill d’extinció)[4], o algunes espècies d’amfibis amenaçats, com diverses espècies de tritons i salamandres, que depenen exclusivament d’aquests ambients aquàtics.

Ja des de l’any 2008, a nivell nacional el departament d’Agricultura dels EUA (a través de la Farm Bill, seva llei òmnibus quinquennal en matèria agrícola) establia mesures per a la restauració de zones humides alterades mitjançant el Wetland Reserve Program (WRP)[5]. No obstant això, al sud-est del país moltes de les eines que oferia aquest programa, com ara la restauració de boscos riparis que actuessin de buffer entre les zones destinades a la protecció i les d’explotació, han estat infrautilitzades fins a dia d’avui[6]. En canvi, la capacitat dels acords de custòdia per adaptar-se a les circumstàncies concretes de cada cas, en certa manera sí que podria permetre convertir el que fins ara era considerat un contratemps econòmic (la pèrdua de rendibilitat dels boscos) en un repte per a la conservació dels valors naturals circumscrits en aquestes àrees. I, potser el més important, el propietari positivitzaria la presència d’una eventual zona humida temporal associada a una depressió inundable, i la deixaria de veure com una nosa o topall a la rendibilitat de la seva propietat. En el moment de la seva promulgació, la Farm Bill preveia unes dotacions de 24.1 milions de dòlars (4.8 milions anuals, l’equivalent al 15% del cost total de la seva implementació) destinats a conservació. Disposats a incentivar activitats, no és propi d’una societat més avançada apostar per a la conservació (també a través de la custòdia), més que subvencionar activitat primària que hagi perdut competitivitat en un mercat canviant i globalitzat?

En qualsevol cas, tant de bo així sigui, i la custòdia acabi protegint, si més no de facto, un patrimoni de valor ecològic molt més alt que l’alçada dels pins que s’estenen per la gran plana: la constel·lació de petites zones humides interiors.

Albert Ruhí
Biòleg, naturalista i investigador a l’Institut d’Ecologia Aquàtica (UdG)
http://blogs.descobrir.cat/fullsdecamp/

---

[1] D.Batzer (com.pers.) havia recollit, en aquest sentit: Carolina bays, grady ponds, limesink ponds, cypress domes, oak domes, citronelle ponds, gum ponds, seasonal ponds, flat-bottom ponds.

[2] La Cort Suprema dels Estats Units va crear jurisprudència l’any 2005, amb el cas “Solid Waste Agency of Northern Cook County (SWANCC) v. U.S. Army Corps of Engineers”, on no va reconèixer els serveis ecosistèmics de les depressions inundables per considerar-les “aïllades” respecte de la resta d’aigües superficials.

[3] Forest Stewardship Program, the Georgia Forestry Commission.

[4] Edwards, A.E., and A.S. Weakly. 2001. Population biology and management of rare plants in depression wetlands of the southeastern Coastal Plain, USA. Natural Areas Journal 21: 12-35.

[5] The Food, Conservation, and Energy Act of 2008, “Farm Bill”: http://www.ers.usda.gov/FarmBill/2008/Titles/TitleIIConservation.htm

[6] De Steven, D., and R. Lowrance. 2011. Agricultural conservation practices and wetland ecosystem services in a wetland-rich landscape: the Piedmont-Coastal Plain region. Ecological Applications 21: S3-S17.

ENTREVISTA A EN PAUL MCNAIR, DIRECTOR EXECUTIU DE LA LAND TRUST ALLIANCE OF BRITISH COLUMBIA

Pau McNair va assumir la direcció executiva de la Land Trust Alliance of British Columbia l’any 2010. En l’àmbit professional ha destacat com especialista en la captació de fons pel Tercer Sector a Canadà. És conegut per haver iniciar el projecte Names Project AIDS Memorial Quilt i per ser nomenat l’any 2006 com a Outstanding Professional Fundraising Executive (millor executiu de captació de fons) per la Association of Fundraising Professionals. A continuació publico la entrevista que li vaig fer a principis de juliol sobre aspectes claus de la custòdia del territori a British Columbia:

-  Which are the main goals of LTABC for the next years?

Until 2015 LTABC has strategically decided that funding for the Alliance and its members is very important. Land Trusts and LTA have existed on project funds and do not have operations and management money available. We are focusing on projects that will bring new funds to both groups.

We also believe the Standards & Practices program is key. By following this voluntary program it elevates the practices of land trusts and recognizes that we, collectively, support similar guidelines which also allow every group to define as they require based on needs. This means groups that only do stewardship work can adjust the standards to their needs and others who may actually purchase land can include practices applicable in this area. It is a very flexible program.

Finally we see communications and marketing as key. While we would like the public to know more about land trusts, there are target groups such as municipal leaders, potential donors and volunteers, landowners who really can advance the work of land trusts in BC. They will be the focus of our efforts.

 -  As in Catalonia, it seems that long term core funding is a critical problem for the land trust organizations in Canada. As a fundraising specialist, which strategy should be followed in order to solve that urgent problem? What is the LTABC’s fundraising plan for 2011?

There are two issues: increased private sector funding and increased government support. First, the environment receives about 2-3% of all donations. However, health care, education, social services and the arts all receive substantially higher portions. We need to position ourselves better and we need to start working together more and speaking with a collective voice. Land trusts, as with other environmental organizations have become too insular. Communicating and raising money individually means fragmented attempts to influence donors. If you have a land trust with 17 properties that may be impressive. If you have 30 land trusts with 1000 properties that becomes transformational. We need to get that message out to donors. I believe it will mean land trusts can position themselves as THE leader in conservation and preservation in BC. We also need to capitalize on the health aspects, education aspects and economic impact of the environment. This way we can position land trusts as both environmental agencies but also health organizations, educators  and a key economic player in the province.

Governments also need to become more familiar with the overall impact of land trusts. It is simply impossible for any other collective to preserve as much land at such an affordable cost. Land trusts offer a very reasonable option to government protection of land. It is affordable, efficient and effective. It also expands the amount of land conserved and involves British Columbians directly. As with health care, education, the arts, this is an investment in the future however the impact is immediate – land is being conserved EVERYDAY.

LTABC is currently working on several projects that will raise significant funds for our members. The goal of the Alliance is not to grow itself into a major bureaucracy but to find the most effective way we can position ourselves to give as much back to land trusts as possible.

 -  One of the movements’ challenges is Land trusts commitment to quality standards for nonprofit management and land conservation.  What’s the current status in BC and what is LTABC doing to improve it?

LTABC has taken the Standards & Practices from LTA in the US and CLTA in Canada and developed a voluntary online program for land trusts in BC. It is a simple on-line program that is completely voluntary, flexible to the needs of small, medium and large land trusts and can be worked on by both staff and volunteers. We see this as a way to elevate the status of land trusts, to ensure the public, donors and government that we have guidelines and as a means to share what we have collectively achieved. Our database has documents, templates, and samples that our members can share and adapt as they need. It really promotes the concept of land trusts supporting one another and sharing our vast expertise.

 www.facebook.com/landtrustbc

www.twitter.com/landtrustbc

ELS ABORIGENS CANADENCS I LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

Els aborígens canadencs són els habitants originaris de Canadà i estan formats per tres grans grups: First Nations, Inuit i Métis. Entre aquestes grups hi ha reconegudes unes 630 ètnies, aproximadament la meitat habiten a les províncies d’Ontàrio i la Colúmbia Britànica, que actualment parlen 11 llengües i 65 dialectes diferenciats. El cens de l’any 2006 reconeixia una població total d’aborígens de 1.172.790 persones, un 3,8% de la població de Canadà.

La visió holística del món, a on la humanitat forma part d’un ecosistema complex, tradicionalment ha estat un pilar bàsic de  la cultura aborigen. El seu contacte amb la natura ha estat constant al llarg de la seva història i els problemes ambientals els han afectat de manera molt directa. La comunitat científica i el moviment de la custòdia del territori a Canadà comença a ser conscient del valor del coneixement ecològic tradicional dels aborígens i està fent passos importants per fer-los actors principals en les iniciatives de conservació.

A part del treball d’integració de les diferents entitats de custòdia en les seves zones d’actuació, un dels grans programes públics de custòdia del territori amb la col·laboració de la comunitat aborigen ha estat el Aboriginal Funds for Species at Risk (AFSAR) i inclòs en la Llei Species at Risk Act. Concretament dos fons econòmics formen part de l’AFSAR, el Aboriginal Capacity Building Fund (ACBF) i el Aboriginal Critical Habitat Protection Fund (ACHPF), gestionats conjuntament pel Ministeri de Medi Ambient, Ministeri de Pesca i l’Agència de Parcs Naturals, amb el suport del Ministeri d’afers indis i del nord, així com moltes organitzacions d’aborígens.

Des de l‘any 2004, quan va iniciar-se el programa, l’AFSAR ha concedit més de 13 milions de dòlars a 422 projectes de conservació amb la col·laboració de la comunitat aborigen.

“My people’s memory

reaches into the

beginnings of all things”.  

(Teswahno)

EL FUTUR DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI A CANADÀ

 “There is clear a need for long-term core funding for stewardship groups, with a critical requirement for them to become efficient and effective partners in achieving common conservation goals”.

L’any 2009 es va celebrar a Calgary (Alberta) una jornada nacional sobre custòdia del territori “Fourth national stewardship and conservation conference, Strengthening Stewardship… Investing at Every Step” amb l’objectiu de definir els futurs passos a seguir de manera conjunta.

D’aquí en va sorgir un pla estratègic d’actuació “A stewardship road map for Canada”, realitzat per The Center for Environmental Stewardship and Conservation Inc. Aquest pla ha sigut la resposta a les tres preguntes bàsiques de les jornades:

• Estatus actual – a on estem actualment?
• Una destinació clara – a on volem estar?
• Accions i planificació temporal – com ho aconseguirem?

Els últims 10 anys, la custòdia del territori ha estat reconeguda públicament com un element bàsic pels objectius de conservació a Canadà. Tot i així, la custòdia del territori continua afrontant reptes molt importants, principalment respecte a la capacitat de finançament bàsic a llarg termini, la falta d’integració de les iniciatives de custòdia al territori i la justificació rigurosa de la seva efàcia i eficiència. Les respostes donades a aquestes preguntes es sintetitzen a continuació:

I.INVERTINT EN LA CUSTÒDIA: BUSCANT SUPORT ESTRATÈGIC i FINANCER

Recomanació N º 1. Reunir un “Equip d’Acció” de perfil alt que representi una àmplia gamma d’interessos del món de la custòdia que treballi per a la redacció d’un pla a 10 anys vista centrat en la recuperació ecològica de Canadà a on s’estableixin prioritats i accions a emprendre.

Recomanació N º 2. Desenvolupar i proposar un fons econòmic per a la custòdia del territori canadenca. Aquesta nou finançament hauria de procedir de fonts governamentals entre d’altres, i hauria d’ajustar-se a les actuals agendes polítiques governamentals, com ara la capacitat de resposta al canvi climàtic, el manteniment de la qualitat i quantitat de l’aigua, l’estabilitat econòmica del món rural i la conservació de la biodiversitat.

II.REFORÇAMENT DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

Recomanació N º 3. Establir objectius mesurables respecte la conservació de la biodiversitat i de la provisió de béns i serveis ambientals (a escala regional) i desenvolupar un sistema nacional de seguiment amb indicadors.

Recomanació N º 4. Desenvolupar i promoure una definició comuna de custòdia del territori que es relacioni directament amb la conservació de l’aire, l’aigua, la terra i la biodiversitat.

Recomanació N º 5. Realitzar un anàlisi econòmic rigorós de la importància de la custòdia i que es pugui utilitzar per finalitats de màrqueting i com a recolzament a la planificació futura.

Recomanació N º 6. Fer més fortes les connexions entre el ventall d’iniciatives dels diferents nivells de Govern i agències involucrades en la custòdia del territori.

Recomanació N º 7. Hi ha una necessitat de major comprensió i consideració de la dimensió social de la custòdia del territori i la seva capacitat de reforçar la implementació de programes i iniciatives de conservació.

Recomanació N º 8. Treballar en un marc paral·lel al pla “A stewardship road map for Canada” incorporant els interessos de tot el món conservacionista per tal de generar un recolzament tant social com polític.

THE CANADIAN ECOLOGICAL GIFTS PROGRAM 

L’Ecological Gifts Program (EGP) és el sistema que ha establert el Govern de Canadà per tal d’incentivar als propietaris de  terres d’alt valor ecològic a protegir-les per perpetuïtat, deixant un importantíssim llegat a les generacions futures.

Aquest programa es va iniciar l’any 1995 i ofereix importants beneficis fiscals als propietaris que facin donació de terres o d’un acord de custòdia de llarg termini (conservation easment, covenant o servitude) a una entitat de custòdia o altre organització acreditada pel Govern (per exemple la mateixa Administració pot rebre donacions d’aquest tipus). L’EGP està gestionat pel Ministeri de Medi Ambient de Canadà amb cooperació amb alters entitats com, altres departaments federals, provincials i locals, i organitzacions ambientals no governamentals. Des de l’any 1995 s’han acceptat 902 Ecogifts que sumen 140.500 ha de territori ecològicament sensible i valorat a nivell global amb aproximadament uns 571 milions de dòlars.

Tant persones individuals com empreses poden participar de l’EGP. En funció del valor de mercat de la finca o dels drets donats es calculen els descomptes fiscals:

• Deducció d’una part de la donació de l’impost sobre la renta o de l’impost de societats. L’import deduïble en l’any de la donació resulta d’aplicar el 15% als primers 200 dòlars i el 29% a la diferència entre el total donat i la suma deduïda en l’any corrent. Les sumes que no es dedueixin en l’any corrent poden ser deduïdes els cinc anys següents.
• Els guanys de capital que es posen de manifest amb la valoració i donació dels terrenys (la diferencia de valor entre el moment de l’adquisició i el moment de la donació) queden exempts de l’impost corresponent (Capital Gain Tax). A més, també es consideren donacions els guanys deixats de percebre per la venda a entitats qualificades béns amb un preu inferior al 80% del valor de mercat.
• A diferència de la resta de donacions, l’Ecogift no està limitat en quant a màxims imports deduïbles.
• A nivell provincial hi ha incentius fiscals a part dels aplicats a nivell federal que no s’especifíquen aquí i que són complementaris.

Actualment, el 60% dels Ecogift són donacions de propietats i el restant 40% són donacions d’acords de custòdia. Per aquells interessats en el procés administratiu podeu consultar el següent recuadre:

LA CUSTÒDIA AGRÀRIA A CANADÀ

Les terres agrícoles a Canadà representen el 7% de la superfície total i tenen un alt valor ecològic. L’estructura del paisatge agrícola, amb zones humides, zones boscoses, pastures, conreus, etc., permet acollir una gran biodiversitat que es veu afectada per la progressiva intensificació o abandonament de les pràctiques agrícoles (hàbitat bàsic per més de 550 espècies de vertebrats terrestres, la meitat de les quals estan classificades com a espècies en risc a nivell canadenc).

Per tal d’involucrar la comunitat agrícola en la preservació del medi natural l’any 2003 es va iniciar un dels programes de custòdia agrària més importants realitzats pel Govern Federal, el National Farm Stewardship Program. El programa s’ha portat a terme conjuntament amb la indústria agrària i el seu objectiu principal és avaluar el risc ambiental de les explotacions i utilitzar plans agraris sostenibles (Environment Farm Plan, EFP) per a la seva mitigació. Els productors que realitzin un pla agrari sostenible complet i revisat (a nivell individual o agrupat en funció de les característiques productives o ecològiques de la zona) poden sol·licitar un seguit d’incentius econòmics i d’assistència tècnica per tal d’implementar els estàndards de millors pràctiques agrícoles sostenibles identificades en el pla.

Cada província ha anat desenvolupant el seu marc d’implantació degut a la diversitat d’hàbitats i pràctiques agrícoles, tot i així, els estàndards de pràctiques agrícoles sostenibles tenen aquestes línies principals establertes a nivell federal:

1) Improved Manure Storage and Handling, 2) Manure Treatment, 3) Manure Land Application, 4) In Barn Improvements, 5) Farmyard Runoff Control, 6) Relocation of Livestock Confinement and Horticultural Facilities, 7) Wintering Site Management,  8 ) Product and Waste Management, 9) Water Well Management, 10) Riparian Area Management, 11) Erosion Control Structures – Riparian, 12) Erosion Control Structures – Non Riparian, 13) Land Management for Soils at Risk, 14) Improved Cropping Systems, 15) Cover Crops, 16) Improved Pest Management, 17) Nutrient Recovery from Waste Water, 18) Irrigation Management, 19) Shelterbelt Establishment, 20) Invasive Alien Plant Species Control, 21) Enhancing Wildlife Habitat and Biodiversity, 22) Species at Risk, 23) Preventing Wildlife Damage, 24) Nutrient Management Planning, 25) Integrated Pest Management Planning, 26) Grazing Management Planning, 27) Soil Erosion and Salinity Control Planning, 28) Biodiversity Enhancement Planning, 29) Irrigation Management Planning, 30) Riparian Health Assessment

Aquesta llista s’actualitza a nivell estatal amb la cooperació del sector agrícola, facilitant així l’acceptació del programa per part de la pagesia.  Aquells productors que se’ls aprova el pla agrari sostenible poden optar fins a un màxim del 50% del finançament de la cada pràctica escollida, que en termes econòmics queda fixada en 50.000 dòlars. Tot i així, cada pràctica té associat un percentatge límit de cofinançament diferenciat.

La participació ha superat amb escreix els objectius inicials i s’ha estimat que més del 60% dels agricultors en algunes regions han realitzat tasques de custòdia sota aquest programa. A Ontàrio, a on aquest programa va iniciar-se, s’ha estimat que per cada dòlar invertit pel Govern Federal en millores ambientals de les finques agrícoles, els agricultors han contribuït amb 3 dòlars propis.

A partir de l’any 2009 la política agrària del Govern Federal va canviar i actualment hi ha en funcionament un nou marc, l’anomenat Growing Foward Agricultural Policy Framework. Això ha significat la restructuració de programes i fons que han afectat el National Farm Stewardship Program, que actualment només funciona a nivell provincial.

EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ COM A IMPULSORA DE LA CUSTÒDIA DEL TERRITORI

Al llarg de les tres darreres dècades l’administració canadenca ha assumit un paper important en la promoció i desenvolupament de la custòdia del territori. El Govern Federal per mitjà del Ministeri de Medi Ambient (Environment Canada) ha liderat un seguit d’iniciatives destacables:

• Ecological Gifts Program
• Habitat Stewardship Program for Species at Risk
• North American Waterfowl Management Plan (NAWMP), aprovat l’any 1986 i del qual n’han derivat importants iniciatives de custòdia (p.e. Prairie Habitat Joint Venture)
• Programes de custòdia per identificar territori aborigen (First Nation Land)
• Creació del portal web Stewardship Canada Portal
• EcoAction Community Funding Program (Action 21), per millorar la capacitat de la custòdia a nivell local.
• Recolzament a conferències nacionals i internacionals sobre custòdia del territori i a varis estudis i enquestes en aquest camp.
• Desenvolupament de la legislació bàsica de protecció ambiental: Canadian Environment Protection Act i Canadian Environmental Assessment Act.
• Entre d’altres iniciatives desenvolupades per agències o empreses federals (p.e. Parks Canada Agency, etc.)

El Ministeri d’Agricultura (Agriculture and Agri-Food Canada) també a promocionat la custòdia del territori a partir de dos programes d’incentius, el National Farm Stewardship Program i el Greencover Canada (la custòdia del territori en l’àmbit agrícola serà tractat en un apartat únic en entrades posteriors), així com també el Ministeri de Pesca (Fisheries and Oceans Canada).

L’esforç econòmic d’aquest impuls governamental ha estat important. Per exemple, la inversió del Govern Federal en el NAWMP, el Habitat Stewardship Program i l’Ecological Gifts Program entre 1986 i 2003 va ser de més de 175 milions de dòlars canadencs (sense comptar el valor de mercat del territori ecològicament sensible adquirit que superaria els 3.200 milions de dòlars). A més, caldria tenir en compte les iniciatives desenvolupades pels governs provincials que, com en el cas d’Ontario, disposen d’un sistema propi d’incentius fiscals, Managed Forest Tax incentive Program i Conservation Land Tax Incentive Program.

Tot i així, els darrers anys el Govern ha reduït pressupostos degut a la crisi econòmica mundial i ha derivat inversions de polítiques de conservació cap a polítiques de creació d’ocupació, millora de la competitivitat industrial, innovació i polítiques socials. Això ha significat un toc d’alerta al moviment de custòdia del territori i sobretot a les entitats de custòdia que estan en un procés de canvi en les estratègies de captació de fons.

TIPOLOGIA D’ACORDS DE CUSTÒDIA

Els acords de custòdia utilitzats a Canadà es poden dividir en dos grups, els acord de curt termini i els de llarg termini. El primer grup, es caracteritza per no tenir cap efecte sobre els drets de la propietat, en canvi, el segon grup d’acords hi va lligat i afecten als propietaris actuals i als futurs (perpetuïtat).

Per acords de custòdia de curt termini s’entén:

• Verbal agreement (Acords verbals)
• Management agreement (Acords de gestió)
• Leases (Contractes d’arrendament)
• Licenses (Llicènices)

Acords de custòdia a llarg termini:

• Conservation Easments 
• Conservation Covenants
• Servitudes

Els acords a llarg termini són bàsicament instruments legals mitjançant els quals un propietari garanteix uns drets concrets a una altre persona respecte a la terra en propietat. En el marc legal canadenc, els acords de custòdia a llard termini són regulats per mitjà de llei al Parlament (provincial o federal) o per l’anomenada Common Law (decisions judicials que creen precedent enlloc de les iniciatives legals del parlament o l’executiu), a excepció del Quebec que no està sota jurisdicció de la Common Law i en alguns casos utilitza el Codi Civil.

La majoria de les províncies han aprovat lleis per que regulen l’ús d’aquests instruments legals amb finalitat específica de conservació però que presenten diferències destacables (veure Conservation easments, convenants and servitudes in Canada, a legal review). En el cas de British Columbia s’utilitzen Conservation Covenants enlloc de Conservation Easements, tot i que a la resta de províncies s’utilizin els segons. Quebec és l’altra excepció ja que disposa d’un marc legal diferenciat i utilitzen Servitudes o acords establerts en la Natural Heritage Conservation Act.

A British Columbia, un Conservation Covenant és un acord voluntari i per escrit entre un propietari i una entitat autoritzada pel Govern en que el propietari es compromet legalment a protegir el territori d’una manera específica (tal i com fixa l’acord legal). Aquest acord de custòdia és per perpetuïtat (es registra junt amb el títol de propietat) i pot ser utilitzat davant d’un tribunal en cas d’incompliment.  Aquest pot cobrir la totalitat o part de la finca, i l’entitat de custòdia que l’accepti ha de realitzar un estudi ambiental a on es detectin els valors a protegir (baseline survey) i es compromet a realitzar un monitoratge periòdic.

Cal destacar que qui pot signar Conservation Covenants a BC són agències o empreses públiques, Governs locals i qualsevol persona designada pel Ministeri de Medi Ambient. En aquesta darrera categoria hi entrarien les entitats de custòdia del territori.

Un Covenant o Easment pot ser donat o venut pel propietari a una entitat de custòdia. El terme donació s’utilitza a l’entendre que la finca pot perd valor degut a la signatura d’un acord de custòdia, en aquest cas (si la finca té interès ecològic) el propietari pot obtenir importants descomptes fiscals mitjançant el programa Ecogift del Ministeri de Medi Ambient.

LES ENTITATS DE CUSTÒDIA

Aproximadament, el 89% del territori canadenc (8.886.356 km²) és de titularitat pública (“Crown land”), del qual el 41% és propietat estatal i 48% restant és propietat de les diferents províncies. La major part del territori estatal està situat en els anomenats Canadian Territories (Northwest Territories, Nunavut and Yukon) i administrat pel departament Indian and Northern Affairs Canada. Només el 4% del territori provincial és controlat per l’Estat i està bàsicament format per Parcs Nacionals, Reserves Indies i bases militars.

Segons un estudi del Ministeri de Medi Ambient canadenc (Canadian Biodiversity: ecosystem status and trends 2010), aproximadament el 50% dels 900.000 km² de territori canadenc en mans privades tenia un alt risc de pèrdua de biodiversitat degut a la degradació del ecosistemes i la fragmentació d’hàbitats per part de l’activitat humana. Per exemple, al sud del país un 60% de les immenses extensions de praderies s’han anat convertint en zones d’agricultura intensiva i les zones humides de certes regions han anat desapareixent fins a un 70%.

*Anàlisi de risc de pèrdua de biodiversitat respecte plantes i vertebrats (no inclou pressions com espècies invasives i canvi climàtic). Font: GeoInsight Corp. 1999

Les entitats de custòdia tenen un rol molt important de conservació de la biodiversitat ja que és en terres privades i habitades a on els ecosistemes són més productius (fons de vall) i a on es concentra part de la gran biodiversitat del país. A Canadà es diferencia entre Land Trust i Land Stewardship Organisation, entenent les primeres com aquelles entitats de custòdia que assumeixen acords perpetus de custòdia (regulats per llei) o són propietàries de terra (aproximadament unes 150 organitzacions), mentre que les segones principalment actuen mitjançant acords de curt termini i campanyes de sensibilització (més d’un miler d’organitzacions).

La organització “Centre for Environmental Stewardship and Conservation” va estimar l’any 2009 que a Canadà les aproximadament 150 entitats de custòdia del territori (land trusts) existents tenien 1,3 milions d’hectàrees de patrimoni natural sota protecció permanent. Aquestes estàven constituïdes per uns 900 treballadors i comptaven amb més de 25.000 voluntaris actius. Des de l’any 1995 al 2005 les entitats de custòdia es van duplicar, principalment gràcies a millora del marc legal sobre custòdia i conservació, tant a nivell estatal com provincial, i també a la creació del programa d’incentius fiscals EcoGift (Ecological Gifts Program). A British Columbia hi ha establertes el 35% del total d’entitats de custòdia de Canadà, i juntament amb Ontàrio sumen més del 60% (Campbell and Rubec, 2006).

Finalment, cal destacar que en terres de titularitat pública també es desenvolupen iniciatives i acords de custòdia importants. Principalment s’ha arribat a acords amb les associacions de productes forestals (la certificació sostenible està lligada obligatòriament a realitzar iniciatives de custòdia), empreses mineres, energètiques, i especialment de l’àmbit agrícola. La població aborigen de Canadà (anomenats First Nation) també estan desenvolupant un paper important en les iniciatives de custòdia que intentaré explicar en posteriors escrits.

En Jofre Rodrigo, tècnic d’iniciatives de la xct durant el 2010, ens envia des de Canadà una crònica inicial de la seva estada com a voluntari a la Land Trust Alliance of British Columbia.

THE LAND TRUST ALLIANCE OF BRITISH COLUMBIA

La Colúmbia Britànica o British Columbia (BC) és una de les 10 províncies (i 3 territoris) que constitueixen Canadà. L’any 2010 la població estimada de la província era de 4,5 milions de persones, de les quals 2,9 habitaven a Vancouver ciutat i zona metropolitana.

A la ciutat de Victòria, capital de British Columbia, localitzada a l’illa de Vancouver, hi ha la seu de la Land Trust Alliance of British Columbia. Aquesta organització va ser creada l’any 1997 per les entitats de custòdia presents aleshores a BC per tal de sumar esforços i treballar amb cooperació. L’any 2006 es va crear la Canadian Land Trust Alliance (CLTA) per tal d’estructurar i coordinar el moviment de custòdia a nivell estatal.

Una any abans, però, ja s’havia començat a treballar en la redacció d’uns estàndards de qualitat de funcionament de les entitats de custòdia, la implantació dels quals suposaria un dels principals objectius de la CLTA. Aquests “Standards & Practices” canadencs s’han basat en el model de la Land Trust Alliance d’Estats Units, pionera en el seu desenvolupament, i posteriorment adaptats a la realitat canadenca sense gaires canvis majors.

Actualment, un dels requisits bàsics del Ministeri de Medi Ambient canadenc per a la participació en el programa Ecogift (programa estatal mitjançant el qual els propietaris que facin donacions d’espais amb un alt valor ecològic a entitats de custòdia o hi acceptin un acord de custòdia per perpetuïtat obtenen importants descomptes fiscals durant un període concret d’anys) és que aquestes adoptin els estàndards oficials i que es comprometin a implementar-los progressivament (sense especificar terminis concrets). Això no significa una gran pressió sobre les entitats de custòdia però suposa un pas endavant que algunes entitats veuen amb recel degut a la manca de recursos humans i econòmics per implementar-ho a curt termini. Cal destacar però, que Canadà és un dels països a on menys ha repercutit la crisis econòmica, tot i així, les polítiques del Govern han tendit a desviar recursos econòmics del Ministeri de Medi Ambient a altres finalitats, principalment socials.

En el marc d’un voluntariat amb la Land Trust Alliance of BC, treballaré en l’àmbit d’implantació dels “Standards & Practices” a les entitats de custòdia de British Columbia.  Fins a finals d’agost que finalitza el meu compromís amb la LTABC intentaré anar aportant informació i cròniques que puguin ser d’interès per a la conservació i la custòdia a Catalunya.

Jofre Rodrigo i Aribau