LA CUSTÒDIA AGRÀRIA A CANADÀ
Les terres agrícoles a Canadà representen el 7% de la superfície total i tenen un alt valor ecològic. L’estructura del paisatge agrícola, amb zones humides, zones boscoses, pastures, conreus, etc., permet acollir una gran biodiversitat que es veu afectada per la progressiva intensificació o abandonament de les pràctiques agrícoles (hàbitat bàsic per més de 550 espècies de vertebrats terrestres, la meitat de les quals estan classificades com a espècies en risc a nivell canadenc).
Per tal d’involucrar la comunitat agrícola en la preservació del medi natural l’any 2003 es va iniciar un dels programes de custòdia agrària més importants realitzats pel Govern Federal, el National Farm Stewardship Program. El programa s’ha portat a terme conjuntament amb la indústria agrària i el seu objectiu principal és avaluar el risc ambiental de les explotacions i utilitzar plans agraris sostenibles (Environment Farm Plan, EFP) per a la seva mitigació. Els productors que realitzin un pla agrari sostenible complet i revisat (a nivell individual o agrupat en funció de les característiques productives o ecològiques de la zona) poden sol·licitar un seguit d’incentius econòmics i d’assistència tècnica per tal d’implementar els estàndards de millors pràctiques agrícoles sostenibles identificades en el pla.
Cada província ha anat desenvolupant el seu marc d’implantació degut a la diversitat d’hàbitats i pràctiques agrícoles, tot i així, els estàndards de pràctiques agrícoles sostenibles tenen aquestes línies principals establertes a nivell federal:
1) Improved Manure Storage and Handling, 2) Manure Treatment, 3) Manure Land Application, 4) In Barn Improvements, 5) Farmyard Runoff Control, 6) Relocation of Livestock Confinement and Horticultural Facilities, 7) Wintering Site Management, 8 ) Product and Waste Management, 9) Water Well Management, 10) Riparian Area Management, 11) Erosion Control Structures – Riparian, 12) Erosion Control Structures – Non Riparian, 13) Land Management for Soils at Risk, 14) Improved Cropping Systems, 15) Cover Crops, 16) Improved Pest Management, 17) Nutrient Recovery from Waste Water, 18) Irrigation Management, 19) Shelterbelt Establishment, 20) Invasive Alien Plant Species Control, 21) Enhancing Wildlife Habitat and Biodiversity, 22) Species at Risk, 23) Preventing Wildlife Damage, 24) Nutrient Management Planning, 25) Integrated Pest Management Planning, 26) Grazing Management Planning, 27) Soil Erosion and Salinity Control Planning, 28) Biodiversity Enhancement Planning, 29) Irrigation Management Planning, 30) Riparian Health Assessment
Aquesta llista s’actualitza a nivell estatal amb la cooperació del sector agrícola, facilitant així l’acceptació del programa per part de la pagesia. Aquells productors que se’ls aprova el pla agrari sostenible poden optar fins a un màxim del 50% del finançament de la cada pràctica escollida, que en termes econòmics queda fixada en 50.000 dòlars. Tot i així, cada pràctica té associat un percentatge límit de cofinançament diferenciat.
La participació ha superat amb escreix els objectius inicials i s’ha estimat que més del 60% dels agricultors en algunes regions han realitzat tasques de custòdia sota aquest programa. A Ontàrio, a on aquest programa va iniciar-se, s’ha estimat que per cada dòlar invertit pel Govern Federal en millores ambientals de les finques agrícoles, els agricultors han contribuït amb 3 dòlars propis.
A partir de l’any 2009 la política agrària del Govern Federal va canviar i actualment hi ha en funcionament un nou marc, l’anomenat Growing Foward Agricultural Policy Framework. Això ha significat la restructuració de programes i fons que han afectat el National Farm Stewardship Program, que actualment només funciona a nivell provincial.
