EL VALOR DE LES EXTERNALITATS FORESTALS: Crònica d’un Seminari Europeu a Copenhague

Ana Alcázar, tècnica d’Acciónatura, va representar a la XCT al seminari d’agents socials i externalitats forestals a Europa, celebrat a Copenhague l’Octubre de 2012.  La XCT fou invitada al seminari pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, membre de l’equip de recerca del projecte Newforex.

Aquí teniu la crònica de l’Ana sobre el seminari. Un agraiment a ella i a Acciónatura per haver-nos-hi representat:

Dijous 11 d’octubre, 10 de matí, Bo Jellesmark Thorsen, professor d’economia aplicada de la Universitat de Copenhaguen, ens donava la benvinguda a la Facultat de Ciències. Unes 20 persones implicades d’alguna manera en la gestió de boscos arreu d’Europa ens trobàvem per parlar sobre la valoració dels serveis dels ecosistemes forestals i els incentius per a la seva provisió, en el marc de la presentació dels resultats preliminars del projecte Newforex.

El grup era molt divers ja que hi trobàvem representants de centres de recerca, de propietaris forestals, d’ONGs i de diferents nivells de l’administració, amb un altre gir: uns veníem del sud i altres del nord, uns de l’est i altres de l’oest. La discussió prometia! Però primer de tot vam començar amb una sèrie d’exposicions interessants de les quals intentaré fer 5 cèntims.

Ecosystem Services:the future of forests?
Sven Wunder (CIFOR)

Sven treballa usualment fora d’Europa, per tant la seva visió servia com a referència comparativa. Tant als Estats Units com als països en vies de desenvolupament, els serveis ambientals es tenen en compte per la presa de decisions, i cada vegada es parla més de vincular-los a l’economia verda, tal i com indica el TEEB. L’èxit d’aquest canvi potser és etimològic, ja que ens és més fàcil relacionar-nos amb un mot utilitari (servei) que no pas a noms intangibles com natura o biodiversitat. Però els serveis dels boscos són més escassos que abans. Què es pot fer aleshores per potenciar-los? Un país ho pot fer per mitjà de diversos mecanismes: incentius, “desincentius”, prohibicions, educació, enfortiment de les institucions, etc, però Estats Units i LAC cada vegada treballen més amb mecanismes de mercat.

Tradicionalment, la valoració econòmica es basava en: comparar l’escenari de partida amb l’escenari (o escenaris) de canvi, relacionar els fluxos ambientals (carboni, aigua, etc) amb els canvis en el benestar o en el productivitat, i passar a la monetarització. Però passar de la valoració als pagaments no és tan fàcil. Entre altres coses, perquè encara hi ha moltes incerteses en la comunitat científica (com ara quina és la relació entre boscos i aigua), i també perquè, quant a percepció, el que valorem no sempre és quantificable (valors culturals, per exemple) o valorem més el que està més amenaçat o no valorem segons quins serveis perquè simplement no els reconeixem com un benefici que obtenim de la natura.

Ara, cal continuar fent estudis de valoració econòmica? Els conservacionistes semblen estar obsessionats amb ells! La valoració econòmica ens demostra la voluntat de pagar però la negociació és una altra historia i té en compte altres factors. Un punt de partida per a la negociació entre proveïdor i comprador pot ser el conjunt de costos d’oportunitat, però el procés és molt complex. Així, doncs, els serveis ambientals i els mecanismes de pagament són una referència útil per a dissenyar reglaments i polítiques; la valoració econòmica és informació, una eina per a la presa de decisions, però no un fi. Ens permet avaluar les inversions i les múltiples opcions de gestió.

Costa Rica ens va donar una lliçó important quant al disseny de programes de PSA: van fer mapes diferents en els quals es podien trobar les 4 classes de serveis i es van superposar per trobar els “punts calents” per després preguntar-se com es relaciona el resultat amb les zones on viu la gent. Posteriorment s’hi van afegir 2 capes més: les amenaces i els costos de la prestació per veure de quina manera es podia reforçar la condicionalitat. Com a errada del sistema podem assenyalar que la biodiversitat, si parlem d’endemismes, no sempre està en les zones més riques. Les sinergies espacials no són perfectes ni molt menys, però definir espais és important.

Temes de discussió oberts:

• Els assistents troben que l’enfocament de PSA a Amèrica és molt diferent al d’Europa
• On deixem els efectes socials? A Amèrica del Sud s’ha vist casos en què s’han donat pagaments per serveis ambientals per obtenir suport polític, i es planteja si és just pagar als propietaris de grans extensions (els grans proveïdors de serveis) enlloc d’afavorir el desenvolupament dels més petits.
• És molt important definir qui paga què en cada etapa de la cadena. En un moment paga una empresa, però aquesta imputa la despesa als clients finals.
• Una valoració baixa de determinats serveis ambientals ens indica que cal treballar més els temes de educació i divulgació dels beneficis que rebem de la natura.

Ecosystems services – forest owners perspective
Aljsocha Requardt (CEPF)

La Confederació Europea de Propietaris Forestals va presentar l’esborrany d’un manifest que concloïa que:

• Cal un reconeixement per part de la societat i una adequada valoració del bens i serveis que proveeix una gestió forestal sostenible.
• Cal un reconeixement dels drets de propietat com a base per a la gestió, i un balanç entre aquests drets i la responsabilitat social cooperativa.
• Els instruments de mercat són millors que els subsidis.
• A llarg termini, únicament el sector forestal viable podrà donar resposta a la demanda de SA.

Els i les assistents vam respondre amb aquestes idees:

• Els pressupostos Europeus i de les administracions són molt limitats i no poden donar una resposta igual a tots els boscos, perquè són molt diferents. A moltes regions – p.e. el Mediterrani – el PSA és una opció a tenir en compte perquè els boscos no són gaire productius.
• Els pagaments per l’addicionalitat dels serveis ambientals probablement siguin menys atractius que els ingressos per la venda de fusta.
• La Xarxa Natura 2000 no ha estat efectiva a l’hora de mobilitzar fons per a la seva conservació.
• Encara que els mecanismes no funcionin, és molt important continuar comunicant els beneficis dels boscos i de l’activitat forestal.

The social value of Environmental services, per a qui i per a què.
Jette Brehdal Jacobsen (UPCH)

Jette va parlar molt breument sobre quins eren els valors que es tenien en compte en el cas dels serveis ambientals i com estaven distribuïts. Va introduir els cinc casos d’estudi que conformaven el projecte Newforex (Catalunya, Dinamarca, Finlàndia, Polònia i Itàlia) i va donar alguns resultats:

• En el cas de la recreació, hi ha voluntat de pagar però es veu que hi ha conflictes entre la protecció de la natura i l’ús recreatiu. La distribució dels beneficis és el tema més important a avaluar. Qui ha de rebre el pagament?
• Es va avaluar el valor per emmagatzemament de carboni, però Jette no ho va explicar.
• En el cas de la biodiversitat, en tots 5 casos va ser més valorada que la recreació. El valor que es va tenir en compte va ser el fet que, amb la conservació del bosc, no s’extingís un determinat número d’espècies. Cada país va agafar una mesura diferent (comptar les espècies més importants, un percentatge del total, una relació entre espècies i número de visitants, etc)
• En el cas dels països mediterranis, es va notar que els únics temes que les persones d’alta educació valoraven més que les persones amb baix nivell educatiu eren la biodiversitat i el carboni. La valoració davant la recreació i la protecció contra el foc n’era la mateixa.

Ecosystem service provision – cost components and empirical challenges
Anne Steigner (INRA)

Anne va parlar sobre el fet que els ingressos d’una gestió diversificada que inclogui producció de fusta i altres serveis és sempre més gran que fer només producció o només provisió de serveis, però que això també porta un increment de les despeses de gestió i una actitud favorable per part dels propietaris.

Com a exemple va parlar de França. Allà, els propietaris estan interessats en introduir el pagament per serveis ambientals, però només els grans propietaris poden dur a terme la gestió que es necessita per un proveïment adequat. Els petits propietaris no tenen els recursos per dur a terme una gestió diversificada.

• Quins són els costos de provisió? Implementació, oportunitat, transacció i retroalimentació
• Per què és important conèixer els costos de provisió? Perquè cal vincular la demanda amb una oferta eficient, això serveix per implementar pagaments i incentius i pensar en la provisió col•lectiva en un context de coordinació, cooperació i col•laboració
• Com els identifiquem? El procés usualment consisteix en establir l’escenari “business as usual”, identificar les accions de gestió i les externalitats, fer enquestes de percepció quantitatives i qualitatives i dur a terme la moderació i simulacions que calguin.

La conclusió que treu de tot això és que encara hem de conèixer millor als propietaris, ja que hi ha diverses estructures i disparitats entre el nord I el sud d’Europa que no permeten conèixer quant interaccionen realment les operacions de producció, conservació i recreació dins d’un bosc. Tanmateix, s’ha estimat que es requereix una inversió anual molt gran per millorar encara que sigui un 10% el serveis de recreació (140 euros/ha) o biodiversitat (330 euros/ha per tenir 2 espècies més)

Temes de discussió oberts:

• Com podem treballar a Europa des de diversos escenaris inicials “Business as Usual”?
• Estem creant mecanismes perversos que premien per no fer res? No tenim tants diners!

Policy instruments to address ES
Irina Prokofieva (CTFC)

Els mecanismes de mercat contribueixen a donar informació per implementar regulacions i incentius, però com triar i dissenyar el mecanisme adequat? Primer de tot cal caracteritzar el servei ambiental i conèixer el context: beneficiaris i proveïdors, actors implicats, resultats de mecanismes aplicats. En base a això se sintetitzen les conclusions i es tracen lineaments sobre el que pensa el públic sobre aquest servei i sobre qui ha de pagar per l’increment en les despeses de gestió, si el govern, els usuaris o els propietaris. Això és molt important perquè en cada situació les respostes són molt diferents, per exemple:

• Servei de recreació: únicament les zones boreals diuen que els usuaris han de pagar. Finlàndia presenta més comerç d’activitats de lleure.
• Millora de la biodiversitat: Més del 60% en tots casos creuen que el govern se n’ha de fet càrrec, però els finlandesos manifesten que ells també estarien disposats a fer més com a individus.

Es posa l’exemple de Catalunya i els boletaires, els estudis demostren que els boletaires estan disposats a pagar més per fer front a una producció millorada de bolets però les persones que no van als boscos a collir bolets creuen que això és un tema dels propietaris. Irina dona 2 dades que sorprenen als assistents: 30% de la població catalana surt a collir bolets… i fins i tot hi ha un programa de TV! 

En conclusió, hi ha una voluntat de pagar compartida, però la paraula clau és el targetting, cal determinar millor quins serveis, en quines zones (les majors proveïdores, o les que pateixen un major grau d’amenaça) i a quins públics objectius s’adrecen. Això comportarà una millor relació cost-benefici.

Cal recordar que els sistemes no serveixen per pagar pels serveis ambientals sinó per la millora en el servei ambiental determinat, no és just pagar a qui no fa res

Segons els estudis dut a terme in Catalunya:

• Els propietaris participen en els mecanismes d’acord amb els seus valors I objectius
• Els “pioners” del PSA creuen realment en la causa
• Els propietaris dels boscos que són activament gestionats per treure’n fusta no estan d’acord amb els instruments que puguin restringir les seves explotacions.
• Els subsidis no sempre estan ben considerats pels propietaris

Conclusions i temes de discussió:

• Si, és possible millorar la producció de bolets per mitjà d’una gestió diferent 
• Un dels problemes comparatius en Catalunya és que molts boscos no són gestionats de cap manera
• Cal considerar que en alguns casos poden haver-hi productes del bosc que siguin més rendibles que la fusta.
• Sempre s’ha de tenir en compte les diverses motivacions i perfils dels propietaris forestals
• Les experiències pilot no reflecteixen la situació de tota Europa, però poden facilitar la introducció progressiva dels PSA.
• Cal tenir en compte que hi ha limitacions, com sempre es diu: el PSA no són la panacea
• La recerca permetrà crear mecanismes innovadors
• L’educació i la informació són claus per incrementar la voluntat de pagar pel rebre aquests serveis.

CONCLUSIONS FINALS

• Els números ja no són importants, cal treballar dos temes pendents: el targetting i la distribució
• Encara que els propietaris forestals no vulguin, els boscos produeixen serveis.
• En molts casos, els boscos són oberts i poden ser utilitzats, però és el propietari qui se’n fa càrrec de les despeses. Qui ha de pagar? Les dades sociodemogràfiques són molt importants per determinar-ho
• Hi ha una tensió entre boscos de titularitat pública i de titularitat privada. Abans, la explotació de la fusta cobria totes les despeses i els propietaris no necessitaven res més. Ara considerem “boscos” només als boscos públics tot i que el que coneixem com a bosc pot ser un camp agrícola abandonat (cas que es veu molt a la Mediterrània)
• Cada cas és molt diferent, però aprendre dels casos d’estudi sempre és bo
• Cal discutir més els resultats obtinguts i fer més comparacions i relacions entre les dades
• Les comunicacions són la clau, per implicar a les persones i per facilitar les negociacions
• Les publicacions dels resultats finals en la llengua local s’esperen per l’any que ve!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s